Caelis :: Barcelona

Recupero aquesta resenya del Diari AVUI - Diumenge, 24 de setembre del 2006:

El restaurant de capçalera

Salvador Sostres

Plenament incorporat al nou curs: amb les eleccions nacionals a tocar i més a remolc del que trobo estètic i del que m'agradaria de tota quanta activitat relacionada amb el fornici. La gran notícia és que Barcelona té nou restaurant de capçalera. És el Caelis de Romain Fornell, a la sala noble de l'hotel Ritz, ja n'he parlat d'altres vegades. Primer va ser la sorpresa, després la confirmació. I ara el restaurant ja ha fet el pas definitiu que li faltava, i ja estem parlant d'un gran restaurant, del gran restaurant de la ciutat en aquests moments. La sala és imponent, amb algunes deixadeses en la decoració que no només poden ser corregides sinó que cal que ho siguin, i amb un servei correcte però que en general troba a faltar el seu maître quan no hi és. Tot i aquestes petites -petites- debilitats, el conjunt és notable. A la cuina no hi ha matisos ni peròs: i excel·lència i superioritat són les paraules que la defineixen. Romain Fornell ha assolit la veritable grandesa en la carta que acaba de presentar; la imaginació afina els ingredients fins al límit de la seva magnificència i ni el producte elimina la creativitat ni la falsa creativitat, com tantes vegades hem vist, fa malbé el producte. La cuina de Romain Fornell és una fletxa al cor de la diana, d'una banda no hi ha errors i de l'altra s'enlaira gràcies a la potència del talent que diferencia sempre els simples restauradors dels grans cuiners. Al migdia té un menú a 45 euros tot inclòs (el vi també) que no té res a envejar a la carta principal. Són temps que per qualsevol merda et fan pagar 45 euros: aquest menú demostra que per menjar bé és més important tenir cultura que tenir diners, i que és igual la pasta que tinguis si no coneixes Romain Fornell. A la nit els preus pugen, però sense exagerar. Els escamarlans cuits i refredats. L'esturió al xampany amb caviar.