etiquetes de llocs :: qualitat-preu

• qualitat-preu:: excel·lent
• qualitat-preu:: bona
• qualitat-preu:: baixa
• qualitat-preu:: pèssima
  

etiquetes de llocs :: preu per persona

• preu/pers. :: fins a 7 €
• preu/pers. :: de 7 € a 10 €
• preu/pers. :: de 10 € a 20 €
• preu/pers. :: més de 20 €

Incloent-hi beguda i impostos (encara no he trobat cap lloc on no em cobrin l'IVA :P ).

etiquetes de llocs :: tipus

• tipus:: menú migdia
• tipus:: sopar guais
• tipus:: sopar de colla
• tipus:: tapes/pintxos
• ...
  

etiquetes dels llocs

weno... aquí hi ha una proposta d'etiquetes per poder trobar els diferents llocs:

• lloc:: // tipus:: // qualitat-preu:: // preu/pers. :: //
  

Sembla bé???

Mendizabal

al c/Hospital cantonada c/de la junta de comerç,
fantàstics entrepans i barra de bar que dóna al carrer (el bar més
gran!!!)

(Per Xavi Padrós)

rumiant :: Michelin 2006

Si llegiu el següent article del Sostres, veureu la necessitat d'aquesta nostra guiaMikelin, la dels menús del dia amb bona qualitat i preu.
Triperos del món... unim-nos!!!

Diari Avui, 21/11/2006

La patètica 'Guia Michelin'
Salvador Sostres

La Guia Michelin ha tornat enguany a fer el ridícul amb un repartiment d'estrelles insultant per a la gastronomia catalana. Aquesta guia deu odiar Barcelona, perquè només l'odi furibund podria explicar el monumental despropòsit que resulta ser Michelin any rere any. L'horror que ve de lluny, perquè no fa pas tants anys que un restaurant afrós com La Dama tenia una estrella, o que un dels nostres temples més importants com és l'Isidre va ser injustament vexat amb la retirada de l'única estrella que tenia i va ser així que el senyor Isidre Gironès va decidir prohibir l'entrada dels crítics de Michelin al restaurant i va esborrar-se també de la lamentable guia. En aquests moments Michelin iguala restaurants de la categoria del Drolma o del Caelis amb banalitats com l'Àbac, el Moo o l'Alkímia. Esperàvem la segona estrella per al Drolma i per al Caelis, i la primera que s'ha donat al Lasarte (Berasategui) i a l'Evo (Santamaria) són la manera que té Michelin de quedar bé amb els grans xefs i d'enganyar el públic, perquè de cap de les maneres ni el Lasarte ni l'Evo mereixen cap estrella ni molt menys quedar igualats a la cuina de Fermí Puig o de Romain Fornell. La recomanació per al públic és que ni comprin aquesta guia ni se'n refiïn, i el prec per a la guia és que deixin d'insultar-nos amb crítics tan nefastos. No és qüestió d'opinions ni de gustos: és qüestió de cultura, d'alfabetització elemental: aprendre a distingir entre l'Evo i el Caelis ho pot fer qualsevol que sàpiga llegir i escriure. És el mateix abisme que hi ha entre el Drolma majestuós i l'atrocitat del Moo. És impresentable. Michelin ha fet enguany, i ja van molts anys, i moltes vegades, una grotesca caricatura de Barcelona igualant catedrals de la gastronomia amb els indigents que hi solen pidolar a les portes.

Caelis :: Barcelona

Recupero aquesta resenya del Diari AVUI - Diumenge, 24 de setembre del 2006:

El restaurant de capçalera

Salvador Sostres

Plenament incorporat al nou curs: amb les eleccions nacionals a tocar i més a remolc del que trobo estètic i del que m'agradaria de tota quanta activitat relacionada amb el fornici. La gran notícia és que Barcelona té nou restaurant de capçalera. És el Caelis de Romain Fornell, a la sala noble de l'hotel Ritz, ja n'he parlat d'altres vegades. Primer va ser la sorpresa, després la confirmació. I ara el restaurant ja ha fet el pas definitiu que li faltava, i ja estem parlant d'un gran restaurant, del gran restaurant de la ciutat en aquests moments. La sala és imponent, amb algunes deixadeses en la decoració que no només poden ser corregides sinó que cal que ho siguin, i amb un servei correcte però que en general troba a faltar el seu maître quan no hi és. Tot i aquestes petites -petites- debilitats, el conjunt és notable. A la cuina no hi ha matisos ni peròs: i excel·lència i superioritat són les paraules que la defineixen. Romain Fornell ha assolit la veritable grandesa en la carta que acaba de presentar; la imaginació afina els ingredients fins al límit de la seva magnificència i ni el producte elimina la creativitat ni la falsa creativitat, com tantes vegades hem vist, fa malbé el producte. La cuina de Romain Fornell és una fletxa al cor de la diana, d'una banda no hi ha errors i de l'altra s'enlaira gràcies a la potència del talent que diferencia sempre els simples restauradors dels grans cuiners. Al migdia té un menú a 45 euros tot inclòs (el vi també) que no té res a envejar a la carta principal. Són temps que per qualsevol merda et fan pagar 45 euros: aquest menú demostra que per menjar bé és més important tenir cultura que tenir diners, i que és igual la pasta que tinguis si no coneixes Romain Fornell. A la nit els preus pugen, però sense exagerar. Els escamarlans cuits i refredats. L'esturió al xampany amb caviar.